Diabetis i prediabetis: com et pot ajudar l’alimentació

Què fer quan reps un diagnòstic de diabetis o prediabetis?

Rebre un diagnòstic de diabetis, prediabetis o resistència a la insulina sol generar molts dubtes. És normal sentir-se preocupat, no saber per on començar o pensar que, a partir d’ara, caldrà renunciar a molts aliments.

La realitat és que l’alimentació constitueix un dels pilars fonamentals del tractament d’aquestes alteracions metabòliques. Juntament amb el tractament mèdic i la resta de mesures indicades en cada cas, una alimentació adaptada a les necessitats de cada persona pot contribuir a millorar el control glucèmic, reduir el risc de complicacions i afavorir una millor qualitat de vida.

Per aquest motiu, les principals guies clíniques internacionals recomanen que les persones amb diabetis o prediabetis rebin un tractament nutricional individualitzat per part d’una dietista-nutricionista. L’alimentació va molt més enllà de saber quins aliments contenen sucre o de rebre una llista de recomanacions generals. Requereix un abordatge adaptat a cada persona, tenint en compte el tractament mèdic, els objectius de control glucèmic, l’estil de vida, les preferències i les necessitats individuals.

Al llarg d’aquesta pàgina trobaràs informació sobre les principals alteracions relacionades amb el metabolisme de la glucosa i sobre com et pot ajudar l’alimentació en cadascuna d’elles.

Diabetis tipus 2

Què és la diabetis tipus 2?

Rebre un diagnòstic de diabetis tipus 2 sol generar molts dubtes. És habitual preguntar-se què significa realment aquest diagnòstic, com afectarà la vida diària i si serà possible controlar la malaltia.

La diabetis tipus 2 és una malaltia crònica en què l’organisme perd progressivament la capacitat d’utilitzar la insulina de manera eficaç i, amb el temps, també pot disminuir la quantitat d’insulina que produeix. Com a conseqüència, els nivells de glucosa en sang es mantenen elevats de manera continuada.

Tot i que la diabetis tipus 2 pot augmentar el risc de complicacions a llarg termini, un bon control des del moment del diagnòstic permet reduir aquest risc de manera significativa. La bona notícia és que l’alimentació, juntament amb l’activitat física i el tractament mèdic quan sigui necessari, constitueix un dels pilars fonamentals per controlar la malaltia.

Què puc fer si tinc diabetis tipus 2?

És normal que, després de rebre el diagnòstic, apareguin molts dubtes. Moltes persones arriben a consulta pensant que hauran de renunciar per sempre als aliments que els agraden o que viuran pendents d’una dieta estricta. Tanmateix, la realitat és molt diferent.

El primer que has de saber és que la diabetis tipus 2 no significa renunciar a gaudir del menjar ni viure pendent de restriccions constants. Significa aprendre com respon el teu organisme als aliments i adquirir les eines necessàries per mantenir un bon control de la malaltia.

L’evidència científica demostra que el tractament nutricional realitzat per una dietista-nutricionista constitueix un dels pilars fonamentals del tractament de la diabetis tipus 2. Com més aviat s’iniciï, més grans seran les possibilitats de millorar el control glucèmic, reduir el risc de complicacions i guanyar qualitat de vida.

Pot l’alimentació millorar la diabetis tipus 2?

Sí. I l’evidència científica ho avala.

Les principals guies clíniques internacionals consideren el tractament nutricional un dels pilars fonamentals del tractament de la diabetis tipus 2, sempre com a part d’un abordatge conjunt amb el tractament mèdic i adaptat a les necessitats de cada persona. Quan el realitza una dietista-nutricionista, ha demostrat millorar el control glucèmic i contribuir a reduir l’hemoglobina glicada (HbA1c). A més, pot afavorir la millora d’altres factors importants per a la salut, com ara el colesterol o la pressió arterial.

En les persones amb sobrepès o obesitat, fins i tot una pèrdua moderada de pes pot aportar beneficis metabòlics importants. Tanmateix, l’objectiu no és assolir un pes perfecte, sinó aconseguir canvis realistes, sostenibles i adaptats a cada persona.

Prediabetis

Què és la prediabetis?

Rebre un diagnòstic de prediabetis sol generar molts dubtes. És habitual preguntar-se què significa realment aquest diagnòstic i si és possible evitar que evolucioni cap a una diabetis tipus 2.

La prediabetis és un senyal d’alerta que indica que els nivells de glucosa en sang són més alts del que és normal, però encara no arriben als valors necessaris per diagnosticar una diabetis tipus 2. Tot i que sovint no produeix símptomes, augmenta el risc de desenvolupar diabetis i malalties cardiovasculars si no s’actua a temps.

La bona notícia és que la prediabetis no és una diabetis establerta. Detectar-la en aquesta fase representa una oportunitat per intervenir quan encara hi ha un ampli marge per millorar el metabolisme.

Què puc fer si tinc prediabetis?

És normal que, després de rebre el diagnòstic, apareguin moltes preguntes. Tindré diabetis? Necessitaré medicació? Què puc menjar? He de fer dieta?

El primer que has de saber és que no estàs davant d’una sentència, sinó d’una oportunitat. La prediabetis és el moment en què l’organisme ens està avisant que alguna cosa no va bé i encara som a temps de canviar el rumb.

L’evidència científica demostra que actuar en aquesta fase pot marcar una diferència molt important en l’evolució de la malaltia. Per això, com més aviat es comenci a intervenir, més grans seran les possibilitats de millorar la salut metabòlica i evitar que la prediabetis progressi.

Es pot revertir la prediabetis?

Sí, en moltes persones és possible.

L’evidència científica és molt clara. Estudis com el Diabetes Prevention Program han demostrat que una intervenció intensiva sobre l’estil de vida, basada en l’alimentació, l’activitat física i l’acompanyament professional, pot reduir fins a un 58 % el risc de desenvolupar diabetis tipus 2.

La meva experiència en consulta coincideix plenament amb el que mostra la literatura científica. Al llarg de la meva trajectòria professional he acompanyat moltes persones amb prediabetis i puc dir que, quan hi ha implicació i compromís amb el procés, l’evolució ha estat molt satisfactòria en més del 95 % dels casos. No perquè existeixi una solució miraculosa, sinó perquè les persones entenen per què han arribat fins a aquest diagnòstic i aprenen quins canvis necessiten fer per recuperar el control de la seva salut.

Alimentació per a la prediabetis

Moltes persones busquen una dieta per a la prediabetis esperant trobar una llista d’aliments permesos i prohibits. Tanmateix, la realitat és que no existeix una dieta universal que funcioni per a tothom.

L’alimentació per a la prediabetis s’ha d’adaptar a cada persona, tenint en compte els seus hàbits, horaris, preferències, tractament mèdic i estil de vida. L’objectiu no és imposar restriccions innecessàries, sinó ajudar-te a entendre com respon el teu organisme a l’alimentació i ensenyar-te a prendre decisions que puguis mantenir a llarg termini.

Les principals guies clíniques internacionals recomanen que totes les persones amb prediabetis rebin teràpia nutricional individualitzada per part d’una dietista-nutricionista.

La meva feina no consisteix únicament a dir-te què has de menjar. Consisteix a ajudar-te a comprendre com respon el teu organisme a l’alimentació, ensenyar-te a prendre decisions amb seguretat i donar-te les eines necessàries perquè aquests canvis formin part de la teva vida. Quan entens el perquè de les recomanacions i aprens a adaptar-les a la teva realitat, cuidar la teva salut deixa de ser un esforç constant i es converteix en una manera natural de viure.

Tenir prediabetis no significa deixar de gaudir del menjar ni renunciar per sempre als aliments que t’agraden. Significa aprendre a menjar d’una manera que cuidi la teva salut, et permeti mantenir un bon control metabòlic i, al mateix temps, continuar gaudint d’una alimentació variada, flexible i adaptada a la teva vida.

Actuar ara pot marcar una diferència molt important en la teva salut futura. Per a moltes persones, la prediabetis acaba convertint-se en el punt d’inflexió que els permet canviar els seus hàbits, recuperar la salut metabòlica i millorar la seva qualitat de vida.