L’albergínia és una d’aquestes verdures que sorprèn per lo molt que pot donar de si a la cuina. A part de la seva pell morada i la seva característica textura carnosa, val la pena conèixer les propietats de l’albergínia, el seu contingut en fibra i alguns dels compostos antioxidants presents especialment en la seva pell.
I hi ha alguna cosa més que resulta interessant tenir present: la seva millor temporada coincideix precisament amb els mesos més calorosos de l’any. Una connexió entre natura, alimentació i estacions de la qual també podem aprendre molt.
Propietats de l’albergínia i valor nutricional
L’albergínia és una verdura amb un contingut d’aigua d’aproximadament el 92% i una aportació energètica d’unes 20-25 kcal per cada 100 g. Una ració de 200 g aporta, per tant, al voltant de 40-50 kcal, encara que el valor energètic final dependrà de com la cuinem i dels ingredients que hi afegim. Per cada 100 g, l’albergínia aporta aproximadament 1 g de proteïna, 3,5-4 g d’hidrats de carboni i 2,5-3 g de fibra, mentre que el seu contingut en greix és pràcticament inexistent.
No és casualitat que la temporada de l’albergínia coincideixi amb els mesos més calorosos de l’any. La natura ens ofereix en cada estació aliments especialment adequats per a aquell moment i, a l’estiu, quan la calor i la sudoració fan que augmentin les nostres necessitats d’aigua, trobem una gran varietat de fruites i verdures amb un contingut d’aigua elevat. Conèixer els aliments de temporada ens ajuda a recuperar aquesta connexió entre natura, alimentació i estacions, a més d’aportar varietat a la nostra alimentació. Triar-los, especialment quan són locals i de proximitat, també pot contribuir a una alimentació més sostenible.
Entre els seus minerals trobem potassi, a més de quantitats menors de fòsfor, magnesi, calci i manganès. Pel que fa a les vitamines, aporta petites quantitats de vitamina C, folats (vitamina B9) i altres vitamines del grup B. Entre les propietats de l’albergínia no destaca especialment una concentració elevada de vitamines o minerals concrets, però això no li resta interès nutricional: el valor d’un aliment no depèn del fet que sigui excepcionalment ric en un únic nutrient.
Una de les característiques més interessants de l’albergínia es troba precisament fora de la taula nutricional convencional. Les varietats de pell morada contenen compostos fenòlics i antocianines, pigments vegetals responsables de bona part del seu característic color.
Fibra: soluble i insoluble
Entre les propietats de l’albergínia destaca la seva aportació de fibra soluble i insoluble, que compleixen funcions diferents.
La fibra insoluble ajuda a augmentar el volum de la femta i afavoreix el trànsit intestinal.
La fibra soluble pot ser fermentada pels bacteris de la nostra microbiota intestinal i fer-la d’aliment.
A més, la fibra contribueix a augmentar la sensació de sacietat.
Propietats de l’albergínia: antioxidants i compostos bioactius
A més de vitamines, minerals i fibra, l’albergínia conté compostos bioactius. Són substàncies presents de manera natural en els aliments vegetals que, sense ser nutrients essencials, poden exercir diferents efectes en el nostre organisme.
Entre ells trobem diferents compostos fenòlics i, en les varietats morades, antocianines, els pigments responsables del seu característic color i que presenten activitat antioxidant.
I potser has observat una cosa curiosa en cuinar-la: aquest color morat intens de la pell canvia i pot tornar-se molt més apagat. Una part de les antocianinas es degrada o es transforma amb la calor, però això no significa que l’albergínia cuinada perdi tots els seus compostos fenòlics. Les antocianines són només una part d’ells i la quantitat que es conserva depèn també de la temperatura, el temps i la manera de cuinar-la.
No necessitem, per tant, obsessionar-nos en conservar intacte el seu color. L’albergínia es menja cuinada i continua sent un aliment nutricionalment interessant després de passar pels fogons.
Quan és temporada d’albergínies?
A Espanya podem trobar albergínies durant tot l’any gràcies als diferents sistemes i zones de cultiu. No obstant això, l’albergínia és una planta de clima càlid i la seva temporada natural es concentra entre l’estiu i principis de tardor.
Si tens un hort, probablement has observat que malgrat que les primeres albergínies comencen a arribar abans, el final de l’estiu i la transició cap a la tardor solen ser els moments de gran producció, sempre que les temperatures continuïn sent càlides. És llavors quan les plantes, després de diversos mesos de creixement i amb la calor acumulada de l’estiu, poden oferir collites especialment abundants.
A més, com hem vist, resulta interessant observar la relació entre natura, alimentació i estacions. L’albergínia, amb el seu elevat contingut en aigua, forma part d’aquesta gran varietat d’aliments vegetals que la natura ens ofereix durant els mesos de més calor.
Aprofitar els productes de temporada també ens permet variar la nostra alimentació al llarg de l’any, comprar més barat i, quan triem producció local i de proximitat, afavorir un consum més vinculat al territori i potencialment més sostenible.
Si vols conèixer quan estan de temporada les diferents verdures i hortalisses, pots consultar el calendari elaborat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.
Calendari de fruites i hortalisses de temporada — Ministeri d’Agricultura
Recepta fàcil d’albergínia amb tomàquet i pesto
Aquesta recepta d’albergínia amb tomàquet i pesto és una manera senzilla d’aprofitar-les quan estan de temporada. La combinació d’albergínia i tomàquet funciona especialment bé i, si vols conèixer què passa amb alguns dels compostos del tomàquet quan el cuinem i com triar una bona salsa de tomàquet al supermercat, pots llegir també l’article sobre la salsa de tomàquet.
Ver esta publicación en Instagram
ALBERGÍNIES LAMINADES AMB SALSA DE TOMÀQUET I PESTO
Una manera ràpida i deliciosa d’aprofitar-les quan estan en el seu millor moment.
INGREDIENTS
Per unes 3 racions
2 albergínies mitjanes
300 g de salsa de tomàquet casolana o de bona qualitat
2 cullerades de pesto
Sal marina no refinada
Oli d’oliva verge extra
INSTRUCCIONS
- Tallar les albergínies en làmines d’aproximadament 1 cm de gruix.
- Daurar lleugerament en una paella amb poc oli i un polsim de sal.
- Col·locar-les en una safata de forn coberta amb paper de forn a mida que estiguin llestes.
- Mentrestant, barrejar la salsa de tomàquet amb el pesto.
- Pintar les làmines d’albergínia amb aquesta barreja.
- Enfornar 15 minuts a 180 °C.
NOTES
Un consell: no t’excedeixis amb l’oli al daurar-les. Encara que semblin una mica seques al principi, el forn s’encarregarà d’estovar-les i quedaran tendres i melones. Fes-ne de més perquè són ideals per a reescalfar i posar als tàpers. A partir d’aquí ja ningú et podrà dir que menjar verdures es sosso. Jo les faig servir com a guarnició a les barbacoes i és tot un èxit.
Preguntes freqüents sobre l’albergínia
És millor menjar l’albergínia amb pell?
La pell és perfectament comestible i no és necessari retirar-la si la seva textura ens resulta agradable. En les varietats morades hi trobem precisament una part important de les antocianines responsables del seu color, que actuen com a antioxidants. N’hi ha prou amb rentar bé l’albergínia abans de cuinar-la.
L’albergínia és bona per al restrenyiment?
L’albergínia aporta fibra i aigua, que contribueixen al bon funcionament del trànsit intestinal, però cap aliment per si sol evita o resol el restrenyiment. Hi influeixen el conjunt de l’alimentació, la hidratació, el moviment i altres factors individuals.
Per què l’albergínia absorbeix tant d’oli?
La seva polpa té una estructura porosa i esponjosa que facilita l’absorció d’oli durant determinades formes de cocció. Preparar-la al forn, a la planxa o en airfryer permet controlar més fàcilment la quantitat utilitzada, igual que aplicar l’oli amb un pinzell o un polvoritzador d’oli.
Cal posar sal a l’albergínia abans de cuinar-la?
No sempre. Tradicionalment es deixava reposar l’albergínia tallada amb sal per a reduir la seva amargor i modificar la seva textura, però moltes varietats actuals poden cuinar-se directament sense necessitat de realitzar aquest pas ja que avui dia la gran majoria d’albergínies no són amargantes.
Ruth Magem
Dietista
Col·legiada ASNADI 1002
