Tonyina en llauna i mercuri: en aquest article trobaràs
La tonyina en llauna s’ha convertit en un bàsic del rebost: pràctic, versàtil i econòmic. Però la relació entre tonyina en llauna i mercuri ha generat preocupació. Especialment després que nombroses ciutats franceses decidissin retirar la tonyina dels seus menjadors escolars.
Per això, és lògic que apareguin preguntes: és segur menjar tonyina en llauna?, quanta en podem consumir?, tota la tonyina conté la mateixa quantitat de mercuri?, quines alternatives tenim?
La resposta no passa per tenir por al peix ni per eliminar automàticament la tonyina del rebost. Passa per entendre què estem comprant, quanta en consumim i, sobretot, per variar els peixos que escollim.
Per què preocupa el mercuri de la tonyina?
El mercuri és un contaminant mediambiental que pot trobar-se en els aliments a causa tant de la seva presència natural en l’escorça terrestre com a l’activitat humana. Quan arriba al medi aquàtic, pot transformar-se en metilmercuri, que és la forma que trobem principalment en els peixos i la que més preocupa des del punt de vista de la salut.
De fet, aquí hem de corregir una idea important de l’article original: el metilmercuri no s’acumula en els peixos perquè siguin peixos blaus ni perquè tinguin més greix. La seva concentració depèn sobretot de la posició que ocupa el peix en la cadena alimentària, la seva mida i la seva longevitat. Els peixos depredadors grans i longeus n’acumulen quantitats més elevades perquè van incorporant el mercuri present en les seves preses al llarg de la seva vida.
Per això trobem diferències importants entre espècies. AESAN inclou entre les espècies amb alt contingut en mercuri la tonyina vermella (Thunnus thynnus), juntament amb el peix espasa o emperador, determinats taurons i el lluç de riu. Les sardines, el verat, les anxoves o els seitons i el salmó, en canvi, figuren entre les espècies amb baix contingut en mercuri.
A més, una altra qüestió important: l’enllaunat no elimina el mercuri, però tampoc hem d’afirmar que el concentra necessàriament. El determinant és fonamentalment l’espècie de tonyina utilitzada i el mercuri que contenia aquest peix.
Quanta tonyina en llauna podem menjar?
Quan parlem de mercuri, no importa únicament quanta tonyina mengem avui, sinó amb quina freqüència ho repetim. El metilmercuri roman bastant temps en el nostre organisme. De fet, la seva vida mitjana és d’aproximadament 50 dies. Això significa que el cos necessita al voltant de 50 dies per eliminar només la meitat de la quantitat acumulada. Uns 100 dies després, encara en pot quedar aproximadament una quarta part. A més, si en mengem amb freqüència, podem tornar a incorporar metilmercuri quan el nostre organisme encara conserva part del procedent de consums anteriors. Per això, una llauna aïllada i un consum repetit diverses vegades per setmana no representen el mateix risc.
A més, no podem establir un nombre exacte de llaunes que sigui vàlid per a tothom. La quantitat de mercuri varia segons l’espècie de tonyina, la mida i l’edat del peix, i també hem de tenir en compte la resta de peixos que formen part de la nostra alimentació.
Com reduir l’exposició al mercuri
Llavors, què fem en la pràctica? En primer lloc, cal observar la freqüència. La tonyina en llauna és tan còmoda que pot formar part del consum habitual molt més del que en som conscients: en una amanida, en un entrepà, amb pasta, per a farcir uns ous o com a solució ràpida per un sopar. Si hi recorres diverses vegades per setmana, val la pena procurar reduir aquesta repetició i ampliar les opcions. Dins del peix blau, podem alternar la tonyina amb espècies més petites i que tenen menor exposició al mercuri, com les sardines, el verat, les anxoves o els seitons, a més d’altres opcions com el salmó. Així mantenim varietat en el consum de peix blau sense dependre contínuament de la tonyina com a única opció.
Si vols ampliar informació sobre el mercuri en el peix, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària explica per què determinades espècies acumulen més mercuri i què hem de tenir en compte al consumir-les en la seva explicació sobre mercuri i consum de peix — EFSA.
I hi ha una idea senzilla que val la pena recordar: amb el mercuri no sols importa la quantitat, també importa la freqüència. El nostre cos triga setmanes a eliminar una part important del mercuri acumulat, així que l’estratègia més pràctica és evitar que la tonyina es converteixi en el peix blau al qual recorrem sistemàticament i aprofitar la varietat d’espècies que tenim disponibles.
Alternatives a la tonyina en llauna amb baix contingut en mercuri
Aquí tenim opcions estupendes i molt fàcils d’incorporar:
- Sardines i sardinetes en llauna: aporten proteïnes i omega-3 i, si consumim les espines toves de les sardinetes, també calci. AESAN les classifica entre les espècies amb baix contingut en mercuri.
- Verat: una altra espècie classificada per AESAN com de baix contingut en mercuri i molt pràctica en conserva.
- Anxoves i seitons: també apareixen en el grup d’espècies amb baix contingut en mercuri.
- Salmó: tant el salmó atlàntic com el del Pacífic estan inclosos per AESAN entre les espècies de baix contingut en mercuri.
Per tant, això no significa que hàgim de substituir sempre la tonyina per un d’ells. Significa una cosa molt més senzilla: tenim prou opcions per no dependre sempre de la mateixa espècie.
Aleshores, què fem amb la tonyina en llauna?
La tonyina en llauna pot formar part de la nostra alimentació. L’objectiu no és generar por al voltant d’un aliment, sinó entendre que el mercuri és un contaminant real i que la seva presència varia segons les espècies. Si la tonyina apareix molt sovint en la teva alimentació —amanides, entrepans, pasta, truites, farciments o com a recurs ràpid quan no saps què menjar—, pot ser un bon moment per mirar quantes vegades acaba apareixent realment durant la setmana. No perquè una llauna aïllada sigui el problema, sinó perquè la repetició pot fer que un aliment que semblava ocasional hagi acabat convertint-se en pràcticament la nostra única font de peix.
Alternar tonyina amb sardines, verat, seitons, salmó i altres espècies ens permet diversificar tant la nostra alimentació com la nostra exposició als diferents contaminants presents en els aliments. Si vols començar a variar el peix blau que consumeixes, aquí tens una recepta amb salmó que pots incorporar fàcilment als teus menjars.
Preguntes freqüents sobre la tonyina en llauna i el mercuri
La tonyina en llauna té mercuri?
Sí. La tonyina conté metilmercuri, un contaminant que es va acumulant a través de la cadena alimentària. La tonyina és un peix depredador de grans dimensions i, a mesura que creix i consumeix altres peixos, incorpora també el metilmercuri present en les seves preses. Per això pot acumular quantitats més elevades que espècies de peix blau més petites, com les sardines, els seitons o el verat.
La quantitat de mercuri no és idèntica en totes les tonyines: pot variar segons l’espècie, la mida i l’edat de l’exemplar. Però el missatge important és clar: sí, la tonyina en llauna conté mercuri i el procés d’enllaunat no l’elimina.
Quanta tonyina en llauna puc menjar a la setmana?
No recomano consumir tonyina totes les setmanes. El motiu és precisament el que acabem d’explicar: el metilmercuri té una vida mitjana en l’organisme d’aproximadament 50 dies, per la qual cosa quan tornem a menjar tonyina el nostre cos pot conservar encara part del mercuri procedent de consums anteriors.
Per això, una estratègia prudent i molt fàcil d’aplicar és reservar la tonyina per a un consum ocasional i no convertir-la en una opció setmanal. Per al consum habitual de peix blau tenim alternatives amb menor contingut en mercuri, com les sardines, el verat, els seitons, les anxoves o el salmó. Així podem continuar incorporant peix blau a la nostra alimentació sense recórrer sistemàticament a la tonyina.
La tonyina en llauna té més mercuri que la tonyina fresca?
No necessàriament. Que sigui fresc, congelat o en conserva no determina per si mateix la quantitat de mercuri. L’espècie i les característiques del peix són molt més importants.
Quins efectes pot tenir el metilmercuri en la salut?
El metilmercuri és neurotòxic, és a dir, pot afectar el cervell i el sistema nerviós. Una exposició elevada o mantinguda pot provocar alteracions neurològiques, amb símptomes com formigueig o pèrdua de sensibilitat, problemes de coordinació i equilibri, alteracions de la visió o l’audició, debilitat muscular i dificultats relacionades amb la memòria i altres funcions cognitives.
La preocupació és especialment important durant l’embaràs i les primeres etapes de la vida, perquè el metilmercuri pot travessar la placenta i afectar el sistema nerviós del fetus mentre s’està desenvolupant. Per aquest motiu, l’exposició durant l’embaràs es relaciona amb possibles alteracions del desenvolupament neurològic, cognitiu i motor de l’infant.
També s’investiga la relació de l’exposició prolongada al metilmercuri amb efectes cardiovasculars, encara que l’evidència més sòlida i el principal motiu de preocupació sanitària continuen sent els seus efectes sobre el sistema nerviós i, especialment, sobre el cervell en desenvolupament.
Les embarassades i els nens poden menjar tonyina?
Aquí és especialment important distingir les espècies. AESAN recomana que lles dones embarassades, les que estiguin planificant quedar-se embarassades o en període de lactància, i els nens de 0 a 10 anys evitin les espècies classificades com d’alt contingut en mercuri, entre elles la tonyina vermella (Thunnus thynnus). Per als nens de 10 a 14 anys estableix un màxim de 120 g al mes d’aquestes espècies.
Ruth Magem
Dietista
Col·legiada ASNADI 1002
